La cinquena impossibilitat

L’escriptor sempre és el «sospitós», l’exiliat per excel·lència. En el cas de Norman Manea aquesta definició coincideix plenament amb el contingut de la seva biografia i de la seva obra. Deportat de nen a un camp de concentració, des del 1941 fins al final de la Segona Guerra Mundial per ser jueu, ja de gran va expatriar-se de Romania, el país natal, per fugir del règim totalitari de Ceausescu. La seva aproximació, lenta i inexorable, a la literatura li ha permès de construir-se una identitat rica i polièdrica, amb l’àmplia visió del món pròpia dels exiliats.

En aquest llibre d’assaigs, Manea explora el llenguatge i el pensament de l’escriptor aprofundint en temes com el judaisme europeu anterior a l’Holocaust, la situació de l’Europa de l’Est després de l’enfonsament del comunisme o la dissidència intel·lectual i la censura en els règims totalitaris. Per fer-ho, se serveix d’exemples extrets de la gran tradició literària jueva: ens submergeix en les obres de Kafka (el títol,La cinquena impossibilitat, és una al·lusió a les quatre impossibilitats d’escriure formulades per Kafka); crea un diàleg imaginari entre Paul Celan i Benjamin Fondane, que és alhora un contrapunt a la «Conversa a la muntanya»; evoca la seva amistat amb Saul Bellow i Philip Roth, els dos màxims exponents de la literatura jueva-nord-americana; recupera l’obra d’un gran escriptor romanès no gaire conegut: Mihail Sebastian; i analitza i glossa les obres d’autors tan significatius com Sholem Aleijem, Bruno Schulz, Giorgio Bassani, Aharon Appelfeld o Danilo Kiš.

IV Premi Internacional d’Assaig Josep Palau i Fabre